Introducció al blog

El meu nom és Lorena Hernández Cañada i aquest és el blog dedicat a reflexionar sobre l'assignatura de didàctcia del coneixement del medi social.
He escollit fer el treball autònom en blog perquè així puc posar vídeos i enllaços d'interès. A més, és una forma econòmica i no afecta a cap ésser viu, com és el cas del paper.

Aniré comentant les sessions que hem anat fent durant el llarg del curs i aniré reflexionant sobre aquestes. Espero que us agradi! 

La granoteta

Avui ha estat el primer dia de classe. En aquesta sessió hem parlat sobre els fonaments i perspectives de la intervenció educativa en l’àrea de descoberta de l’entorn des de les ciències socials.

El que m’agradaria destacar d’aquesta sessió és el vídeo de la granoteta que hem pogut veure.  (http://www.youtube.com/watch?v=P3a3snRY1b0)
En aquest vídeo, la reflexió que se’n pot extreure és: si la granota hagués estat posada directament a 50º hagués sortit immediatament de l’aigua.

Al veure al vídeo de la granoteta, em sorgeixen preguntes:

• Què fem? Com actuem? Fem com la granoteta?

Com a futures educadores, cal que eduquem als infants de manera que siguin capaços de detectar els problemes i actuar, han de defensar activament allò que creuen, és a dir, han d’aprendre a defensar el seu punt de vista i saber-lo argumentar.

Les conclusions que se’n poden extreure del vídeo són moltes. Hem de tenir molt present que som éssers socials en una societat interconnectada, globalitzada. Tenim la necessitat de treballar de forma cooperativa. Concretament, en la nostra feina de mestres és molt necessari que treballem de forma cooperativa, tant amb els nostre companys docents com amb les famílies. També, referent a això, cal tenir molt clar que vivim en un món globalitzat i intercomunicat en el qual és impossible viure de forma aïllada. És per això que hem de capacitar als nostres alumnes per viure en xarxa, en un món interconnectat. Des del meu punt de vista, això és la teoria i com hauria de ser, però, malauradament, actualment hi ha molta incoherència per part del sistema educatiu perquè estem formant als nens/es per competir de manera individual, el sistema educatiu va en contra.

A més, tenim la necessitat d’entendre que no tots pensem igual, però hem de saber defensar el nostre pensament respectant els altres. Aquest aspecte, cal remarcar-ho ja des de l’educació infantil, ja que és una cosa que cal aprendre per a la vida.

Per tant, hem de formar als alumnes amb la capacitat d’anàlisi i transformació. 
M’agradaria acabar la publicació d’avui amb algunes preguntes que m’han sorgit:

• Som conscients que, des de fa dècades, estem actuant igual que la granoteta davant els problemes que sorgeixen en la nostra societat.
• Realment sabem i tenim el coneixement que sense actuar ja estem actuant de forma negativa per a la nostra societat, fent que ens acomodem?
• Tenim present que cal educar als infants per viure en xarxa?

Finalitats de les ciències socials

Aquest article m’ha semblat molt interessant i m’ha permès reflexionar sobre coses que sabia però que no havia pres consciència. A més, m’ha ajudat a entendre millor el fil de l’assignatura.

Per a mi, aquesta assignatura té molta importància, sobretot a educació infantil, ja que cal que els infants comencin a conèixer el món, aquest món complex en el que vivim interconnectats. L’escola ha de tenir coherència amb el món i ha d’estar també interrelacionada com una xarxa. 

És important destacar, que cal que a l’escola es treballi de manera cooperativa perquè això és un element clau perquè l’educació tingui èxit.  
A més, és molt important, que com a mestres, transmetem uns valors als nostres alumnes per tal que la societat sigui un bon lloc per a viure, on tothom es senti respectat, on tingui una veu.  

Segons el text, en primer lloc s’ha de tenir present el valor de respectar la dignitat d’un mateix i dels altres. Això és un element indispensable per viure en societat, ja que cal ser tolerant amb les altres persones per aconseguir la llibertat de tothom. En segon lloc, s’ha d’educar en la participació. Tothom ha de tenir veu, em de poder aconseguir un diàleg i una bona comunicació, cal que tothom pugui dir el seu punt de vista respectant el dels altres. Un altre valor molt important és identificar, comprendre i valorar els trets de la comunitat en la que es participa i comprendre les altres cultures i societats. Per últim, em de conservar l’herència natural i cultural.

A aquests valors que diu el text jo, personalment, afegiria el respecte, la solidaritat l’empatia, l’autoestima i l’autonomia, ja que considero que també són valors claus i és important que com a mestres els transmetem als nostres alumnes.  

M'agradaria acabar aquesta reflexió amb un vídeo sobre l'educació en valors que han realitzat uns alumnes de 4rt de primària. Destaquen alguns valors com l'amistat, el companyerisme, la cohesió, el respecte, etc., els quals són claus per viure en la nostra societat. Crec que aquest vídeo es relaciona molt bé amb tot el que he estat explicant anteriorment. 

http://www.youtube.com/watch?v=9ErsFPsqks4

Can Coll

Can Coll és un espai educatiu dintre del Parc de Collserola a on es desenvolupen activitats per diferents edats.

L’objectiu de l’excursió és que ens convertim de cop en mestres d’Educació Infantil, que coneixem aquesta oferta, anem a veure-la i a partir d’aquí l’analitzarem per donar-li coherència curricular a l’aula.

A Can Coll vam fer quatre activitats, les quals són les mateixes que fan els nens i nenes d’infantil quan van a visitar la masia.

La primera activitat va ser visitar la maqueta de Collserola, en la que havíem de situar les muntanyes, rius i carreteres. La veritat és que ens va costar una mica però amb l’explicació de la monitora vam poder realitzar l’activitat amb èxit. Penso que aquest tipus d’activitats és molt bona per fer-la ja amb infants perquè comencin a interpretar-la.

Després vam visitar la granja. Aquesta activitat em va impactar molt, ja que és molt innovador el fet que deixin que els propis infants elaborin el menjar que donaran posteriorment als animals. Molts cops, en aquest tipus d’excursions, els infants l’única cosa que fan és veure els animals i crec que aquesta activitat és molt interessant, ja que potencia molt la part autònoma dels infants i el tema de la responsabilitat perquè hi ha eines perilloses. Posteriorment, vam anar a visitar els animals i el monitor ens va explicar què menjaven, com vivien, els seus costums...

La tercera activitat va ser la del racó dels petits. En aquesta activitat, tal i com el seu nom indica, hi havia diferents racons d’experimentació o d’informació del voltant de la masia Can Coll. Hi havia per exemple, el racó dels contes, el racó de fer petjades en fang, el de clavar claus en un tronc, el de les disfresses... És una activitat que deixa fer als infants de manera autònoma les activitats que més els interessi.

L’última activitat va ser la visita de la casa del senyor Can Coll. En aquesta, l’Antoni ens va explicar com vivien en aquella casa fa uns 200 anys. En l’explicació, no només parlava ell, si nó que ens feia preguntes perquè nosaltres mateixes intentéssim investigar. Algunes de les preguntes que sorgien eren: qui penseu que cuinava? Quins elements no pertoquen, pensant que vivien fa 200 anys?

Aquesta activitat va ser la que més em va agradar perquè vaig aprendre molt. Penso que aquesta forma d’explicar és la més ideal perquè els infants aprenguin, ja que si només ens ho hagués explicat, segurament la majoria haguéssim desconnectat de l’explicació, però, d’aquesta manera, vam estar ben atentes.

Valoro molt positivament aquesta excursió perquè, a part que és una possible oferta per un futur, ens hem posat a la pell d’un mestre i hem fet el que cal fer per preparar una excursió, cosa que haurem de fer en un futur.

El posterior anàlisi que vam fer en forma de treball em va semblar encara més interessant perquè vam haver de pensar activitats des de l’àmbit social per dur a terme en la masia amb una classe d’alumnes. Al principi, em va resultar una mica difícil i em sorgien molts dubtes, però crec que el resultat, després d’haver estat pensant molt, ha estat satisfactori. 

Espai i temps

L’espai i el temps, a priori, són dues paraules molt diferents, però després d’aquesta classe, puc saber que estan relacionades, ja que sense espai no hi ha temps perquè el temps és un concepte que hem creat les persones.
Aquests dos conceptes, l’espai i el temps, són claus per treballar les ciències socials. Els infants, des de ben petits, necessiten saber l’existència de l’espai i el temps. Nosaltres com a mestres, tenim la missió de fer que aquests aspectes siguin comprensibles per a ells, apropant-nos sempre a la seva quotidianitat per tal que el procés sigui més fàcil d’entendre. En altres paraules, l’espai i el temps han de partir de les experiències dels infants.

L’espai és un aspecte bàsic per a la formació d’una persona, ja que nosaltres ens belluguem en un espai. No entendríem la vida humana sense posar-la en un espai. L’espai és inherent, determina la relació entre les persones i nosaltres hem d’aprendre a interpretar la nostra relació amb aquest espai. Des del medi social, hem de saber donar eines per fer-ho, perquè els infants puguin entendre aquest espai. Per tant, l’espai és un element clau en la formació dels alumnes.

John Bale va escriure un llibre sobre l’espai a l’educació primària que s’ha convertit en una mena de bíblia educativa. També serveix per infantil, malgrat que hi ha un problema greu perquè hi ha una manca bibliogràfica important, hi ha poca bibliografia desenvolupada.

Segons John Bale, “L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món”. El món el construïm nosaltres sobre allò que no veiem i sobre on ens belluguem, és important entendre-ho perquè això és l’aprenentatge de l’espai. Tot respon a una percepció que tindrem. Les coses no estan fetes perquè si, tot té una explicació. Per tant, l’espai és clau per ser persones ciutadanes i això s’aprèn a infantil.

Concretant més en la nostra etapa, ens preguntem què és el que hem d’aprendre a educació infantil?

• L’orientació de l’espai
•  L’objecte en l’espai, ja que l’espai no té sentit si no hi ha ningú dintre d’aquest espai.
•  La posició relativa dels objectes a l’espai. A l’espai hi ha diferents nivells de profunditat i complexitat. Estem a l’espai i podem tenir un objecte o més d’un, la qual cosa crearà un nivell superior de dificultat. És la relació entre els objectes a l’espai.
• Les distàncies. La distància en què ens trobem respecte els elements que configuren l’espai.
• Les mesures. Sembla un concepte molt complicat relacionat amb escales, mapes, regles, plànols, distàncies, etc, però a infantil podem crear una mica de pre-mesures com les passes, el temps que trigues, el propi cos, etc. D’aquesta manera els infants podran comprovar empíricament quina distàncies és més llarga, quina més curta, etc.

Si nosaltres no creem les eines per poder entendre això, difícilment podrem entendre posteriorment les distàncies, etc. Totes aquestes categories que estem explicant són viscudes pels infants, perceptibles i, per això, són fàcils de treballar. Si això no està ben treballat, difícilment estaran ben assolit pels infants.

Pel que fa al temps, els infants l’aprenen de forma diferent. Primer aprenen el temps viscut: em llevo, vaig a l’escola, dino amb la mare, etc. El temps és quelcom egòlatra perquè està en funció d’ells. És per això que Piaget diu que el temps històric és impossible amb nens petits, no s’assoleix fins als 16 anys. Però això, no és així, si no iniciem l’aprenentatge del temps social i de l’espai des de petits, faltaran pautes d’aprenentatge.

Amb els petits es començava a treballar amb “qui sóc jo”, després “què és la família”, després la comarca, Catalunya, Espanya, Europa, el món... Era un aprenentatge basat en què el principi més proper era més fàcil d’aprendre i el més llunyà, més difícil perquè era més abstracte. Era una teoria Piagetiana, però la realitat és que “qui sóc jo” es pot treballar a totes les edats, és la teoria concèntrica definida per Balhe. Per tant, tot es pot treballar a totes les edats, només cal delimitar els objectius d’aprenentatge.

Hi ha tres grans moments, tres grans aspectes vinculats al temps:

1. Temps viscut
2. Temps social
3. Temps històric

Temps viscut

És una temporalitat formada, inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica.

Jo veig que es fa de dia, que hi ha molt sol... Per tant, és una experiència viscuda que dóna sentit de temporalitat.

És la primera gran percepció del temps. Té una part instintiva. Forma part de la nostra experiència quotidiana. A mesura que creix, s’amplien els descobriments d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana. Ex: àpats, estacions de l’any..

Temps social

És quan es passa del temps viscut al social, no és viscut sinó percebut. Ja no és tangible, sinó que és abstracte, el pensem, és exclusiu de l’ésser humà. És un temps complex i abstracte.

Es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que s’explica. Com no existeix és relatiu, depèn de la percepció de cadascú. (Exemple: Una hora són 60 minuts, però no es percep igual a una classe molt feixuga que prenent alguna cosa amb els amics, depèn doncs de la vivència i la percepció del temps).

El temps històric

És el temps que ja no existeix. El temps que existeix pot ser viscut o percebut (social) però l’històric no hi és.

Algunes categories que es poden treballar i experimentar a Educació infantil són:

• Allunyament i evocació: empatia. La capacitat que hem de tenir els humans per posar-nos a la pell d’un altres pot estar tant vinculada a emocions com a la història, com per exemple buscar eines perquè vegin com vivia la gent antigament, per exemple mitjançant les disfresses, que ajuden a entendre què passava fa temps.
• Simultaneïtat. Saber que al llarg del temps i en el mateix temps han passat canvis diferents, no només a diferents llocs de l’espai sinó també en diferents èpoques.
• Continuïtat i canvi. Al llarg del temps hi ha coses que s’han mantingut i altres que han canviat. 
• Evolució causal (causa-efecte). El fet de què una acció que facin pot provocar canvis, com per exemple trencar una joguina i que aquesta ja no funcioni bé.
• Ritmes evolutius i durades. Els ritmes evolutius es comencen a treballar en el temps viscut quan parlen del que feien quan eren petits, etc.
• Cronologia. Amb els petits es pot començar a treballar però sense utilitzar termes específics com els any, segles, mil·lennis. Per tant, no parlem de mesures que utilitzem els adults. Hi ha estratègies que afavoreixen l’aprenentatge del temps cronològic, com per exemple crear uns titelles prehistòrics i parlar de fa molt de temps però comparant-lo amb el present, tot s’ha de comparar amb el seu temps, per exemple dir que feia tant de temps que no hi havia camions ni cotxes, etc. Aleshores diem el que sí hi havia: pedres, animals, peixos, rius, etc., que els ajuda a arribar a la conclusió de què només existia la natura. Això és un exercici de cronologia  a Educació Infantil.

Després de la sessió d’espai i temps, he estat reflexionant sobre tots aquests conceptes nous. Estem integrats en una societat totalment regida i condicionada per aquests dos conceptes, els quals ens acompanyen durant tota la vida. La veritat és que hi ha una gran dificultat per ensenyar aquests dos conceptes i que els infants l’assoleixen de manera adequada. Com a mestra, penso que no serà gens fàcil trobar la manera adequada però cal donar molta importància a l’espai i al temps, ja que són necessaris per comprendre la realitat. Penso, que en la sessió d’avui ens hem endut moltes eines perquè aquest aprenentatge es porti a les aules d’educació infantil. A més, m'agradaria dir una frase  d'Edgar Morin que m'ha cridat l'atenció:"la causa profunda de l'error, no està en l'error de fet, ni en l'error lògic si nó en el mode d'organització del nostre saber en un sistema d'idees". És a dir, per  a Morin, el problema del coneixement és fonamentalment d'organització. Amb això vull dir que, nosaltres, amb aquesta sessió, hem estructurat el nostre coneixement i que, per explicar en un futur els conceptes d'espai i temps, caldrà una bona organització de les nostres idees. 

He estat pensant sobre algunes activitats que es podrien fer a les aules d’educació infantil per potenciar l’aprenentatge de l’espai i el temps. Per exemple, per treballar l’espai, seria bo que els infants fessin un dibuix de la seva habitació perquè és un exercici que fa que l’infant es figuri la seva posició en un espai mental i pensi en tot el què hi ha dins, com el llit, l’armari, etc. Penso que aquest dibuix, a mesura que passi el temps, el podrem anar repetint i veure la seva evolució en la consolidació de l’espai.

Per últim, una activitat per treballar el temps, que es fan avui dia a algunes aules, és l’ordenació d’una seqüència quotidiana per als infants, com vestir-se, rentar-se les dents, esmorzar, etc. 

Els contes

En aquesta sessió, vam parlar del paper ètic des d’una eina que ens permet treballar amb alumnes els valors a l’escola, que és el conte. Els contes són una bona eina per transmetre valors i donar una visió per entendre el món.

Quina capacitat té el conte per introduir valors ètics a la formació del segon cicle d’educació infantil? El conte és una situació que ens transporta a un fet que no és el quotidià, sobre una realitat que no existeix. Ara amb el conte la seva experiència és sobre una realitat imaginada, per tant, percebuda.

Els contes són molt útils en educació infantil i en primària perquè transmeten valors, motiven als infants, treballen les emocions i els sentiments, entre d’altres. Cal destacar que els contes han existit des de sempre, les primeres societats humanes prehistòriques que no tenien comunicació escrita el que feien és explicar històries pintant-les. Les pintures rupestres ja eren una forma de donar a conèixer i compartir idees i comportaments mitjançant el dibuix. Intenten explicar un comportament social com un ritual de caça, etc. Marquen un comportament social que ha de ser après mitjançant una història narrativa amb un conte dibuixat. Per tant, podem afirmar que el conte és una eina d’aprenentatge de comportaments socials des dels temps antics. 

Nosaltres com a mestres, utilitzarem el conte per crear valors progressistes en els nostres alumnes, més enllà de la realitat quotidiana.

Un tema que m’ha sorprès és que els contes estan molt vinculats al tema de la psicoanàlisi. Els psicoanalistes van donar moltes voltes a la influència que tenen els contes en la creació moral de la persona. El paper del conte supera l’àmbit de la infància per arribar a influenciar a tothom. Les pelis, cançons, etc, també són contes, tothom explica una història que transmet uns valors, per la qual cosa estem sotmesos en aquesta influència permanent dels contes des de petits fins molt grans. A vegades, no som conscients de tot això però si t’ho pares a pensar estic molt d’acord amb tot el que ens va explicar l’Antoni.

Perquè un conte funcioni i tingui aquesta capacitat empàtica que arribi a nen/es i es converteixi en una eina d’aprenentatge cal:

• Vocabulari adient: parlar amb un nivell de llenguatge comprensible per l’alumnat. Això no vol dir anar cap enrera a la seva capacitat oral sinó saber on estan i fer-los progressar. La  nostra missió és que aprenguin, així que no ens podem quedar on estem sinó anar més enllà. Això significa introduir vocabulari nou que considerem adequat i buscar les eines per fer-ho comprensible.
• Ritme, entonació adequat. És la capacitat de modular allò que estem fent. El ritme i la entonació marcarà l’expectativa dels nostres alumnes i els hi cridarà l’atenció. La capacitat que tinguem per connectar amb els altres és clau pel nostre ofici.
• Vocalització clara. Ens han d’entendre. La veu ha de ser suficientment poderosa per agrupar a l’alumnat. Parlar clarament vol dir que quan parlis se t’escolti i se t’entengui molt bé.
• Gestió de la mirada. Has de mirar als ulls a les persones, ja que sinó no es sentiran implicats. La mirada és una eina d’expressió clau als contes perquè afavoreix la comunicació.
• Expressivitat gestual. Els humans també comuniquen amb el nostre cos i per això hem de gestionar bé els gestos.
• Silencis i interrogatoris. Els silencis serveixen per crear expectatives. Un silenci enmig d’un conte és com un silenci a una cançó, forma part de la cançó o de la narració. Quan fas silenci a una narració crees una expectativa. Per tant, el silenci és part del llenguatge del conte.Els interrogatoris formen part de la interacció i la interpel·lació dels que t’escolten al conte. Has de preguntar als alumnes per incorporar-lo al conte.
• Expressivitat sonora i musical. Quan parles no pots mantenir un mateix nivell perquè sinó els alumnes s’avorririen i es dispersarien.
• Compartir l’acció fent participar. Pots interrogar o incorporar. Incorporar vol dir que el treus i el fas partícip de la història.
• Creació de clímax. És crear una expectativa que culmina.
• Obrir i tancar el conte adequadament. El conte ha de començar i acabar de manera adequada, hi ha moltes formes de fer-ho.

Considero que aquestes estratègies són molt interessants i s’han de tenir molt en compte quan expliques un conte.

Un altre tema que fins ara mai m’havien explicat és relacionar el conte amb l’espai i el temps. Des del punt de vista del medi, el conte ens apropa el temps llunyà, que és de difícil comprensió pels infants, i ens fa vivenciar moments i espais que avui en dia no existeixen. Per això tenen un poder molt valuós d’aportar valors.

Per començar un conte s’ha de situar la història en un espai i un temps, encara que sigui de manera abstracta: “Vet aquí una vegada”, o concretant una mica més: “Fa molt i molt de temps”. Per exemple “un dia de primavera...” és un element temporal percebut de l’alumnat que s’aprèn des de petits i permet que els alumnes es situïn millor en el temps.

També es pot situar l’espai, com “dalt d’una muntanya”, que fa que l’infant es situï i diferenciï entre la plana i la muntanya. Altres exemples que serveixen per situar a l’espai són: “En una terra molt llunyana”, “en un bosc frondós”,“A una casa de xocolata”...

Qualsevol fórmula d’entrada ens situa en un temps i un espai determinats. Aquestes entrades i moltes més, situen el començament. Això, des de la mirada social ja és un element d’aprenentatge afegit.

La sessió d’avui m’ha semblat molt interessant perquè és un tema que haurem d’aplicar en un futur i, encara que sembla molt fàcil explicar un conte, cal conèixer tots aquestes aspectes perquè funcionin bé. A vegades, pot semblar que tot el que fem semblen obvietats però són aprenentatges reals.

La mestra a l’aula té un paper molt important, ja que avui hem tornat a recordar que els infants la prenen de model i, per tant, té un paper d’influència sobre els seus alumnes. Un element clau a la gestió de l’aula i l’aprenentatge és la capacitat de simbiosi que la mestra crea amb els seus alumnes. La capacitat d’influir a la persona i de modificar els seus valors a l’àmbit escolar és real i es construeix des de petits.

Per acabar, vull dir que la sessió d’avui m’ha ajudat a reflexionar i a fer-me unes preguntes:

• Avui dia, sabem realment de la importància que tenen els contes?
• Som conscients, les mestres i, en general, els adults, que els infants ens prenen com a model d’imitació?
• Es coneixen les estratègies que hi ha per explicar un conte?  

Cada cop més, sóc conscient del paper complex que té un mestre. Avui hem après, que els mestres també tenen un paper molt important transmetent valors i això ho podem fer a través dels contes.

A continuació, deixo un enllaç sobre un vídeo en el que es reflexiona sobre l’essència de ser mestres en temps difícils. 

http://www.tv3.cat/videos/4031671/Jaume-Cela-mestre-i-director-de-lEscola-de-Bellaterra-a-lEntrevista-del-324

La gimcana

La gimcana que vam realitzar constava de 10 proves, de les quals havíem de fer un mínim de 6. Cal esmentar que la gimcana s’acostava més al medi natural que al social.

L’única prova que vam fer que s’associa més al medi social és la número 8. Penso que es podria relacionar més amb el medi social, ja que es treballa l’espai i les seves perspectives.  Personalment, la prova no em va agradar, potser perquè no vam acabar d’entendre la idea que volia transmetre la prova. Depenent la postura que adoptem, percebem una cosa o una altra. Quan estàvem a quatre grapes semblava que les escales no s’acabaven mai, mentre que quan estàvem de peus, podíem veure les escales en la seva totalitat.

El fet de fer un croquis amb el recorregut que havíem fet de la gimcana potencia els conceptes de l’espai i el temps, ja que havíem de situar-nos mentalment en els llocs per anar posant el recorregut que vam realitzar. Penso que és una activitat molt interessant per fer en l’aula i, l’altre dia, quan pensava en activitats d’espai i temps, no se’m va acudir pensar en el croquis, ha sigut reflexionant sobre la gimcana que m’he adonat.

En general, la gimcana em va semblar molt divertida i una nova forma d’aprendre i relacionar els conceptes que hem anat aprenent. Des del meu punt de vista, la clau està en “aprendre fent”, és a dir, l’aprenentatge serà més satisfactori si es duu a la pràctica perquè només amb la teoria queda incomplet.