Quina capacitat té el conte per introduir valors ètics a la formació del
segon cicle d’educació infantil? El conte és una situació que ens transporta a
un fet que no és el quotidià, sobre una realitat que no existeix. Ara amb el
conte la seva experiència és sobre una realitat imaginada, per tant, percebuda.
Nosaltres com a mestres, utilitzarem el conte per crear valors
progressistes en els nostres alumnes, més enllà de la realitat quotidiana.
Un tema que m’ha sorprès és que els contes estan molt vinculats al tema de
la psicoanàlisi. Els psicoanalistes van donar moltes voltes a la influència que
tenen els contes en la creació moral de la persona. El paper del conte supera
l’àmbit de la infància per arribar a influenciar a tothom. Les pelis, cançons,
etc, també són contes, tothom explica una història que transmet uns valors, per
la qual cosa estem sotmesos en aquesta influència permanent dels contes des de
petits fins molt grans. A vegades, no som conscients de tot això però si t’ho
pares a pensar estic molt d’acord amb tot el que ens va explicar l’Antoni.
Perquè un conte funcioni i tingui aquesta capacitat empàtica que arribi a
nen/es i es converteixi en una eina d’aprenentatge cal:
- Vocabulari adient: parlar amb un nivell de llenguatge comprensible per l’alumnat. Això no vol dir anar cap enrera a la seva capacitat oral sinó saber on estan i fer-los progressar. La nostra missió és que aprenguin, així que no ens podem quedar on estem sinó anar més enllà. Això significa introduir vocabulari nou que considerem adequat i buscar les eines per fer-ho comprensible.
- Ritme, entonació adequat. És la capacitat de modular allò que estem fent. El ritme i la entonació marcarà l’expectativa dels nostres alumnes i els hi cridarà l’atenció. La capacitat que tinguem per connectar amb els altres és clau pel nostre ofici.
- Vocalització clara. Ens han d’entendre. La veu ha de ser suficientment poderosa per agrupar a l’alumnat. Parlar clarament vol dir que quan parlis se t’escolti i se t’entengui molt bé.
- Gestió de la mirada. Has de mirar als ulls a les persones, ja que sinó no es sentiran implicats. La mirada és una eina d’expressió clau als contes perquè afavoreix la comunicació.
- Expressivitat gestual. Els humans també comuniquen amb el nostre cos i per això hem de gestionar bé els gestos.
- Silencis i interrogatoris. Els silencis serveixen per crear expectatives. Un silenci enmig d’un conte és com un silenci a una cançó, forma part de la cançó o de la narració. Quan fas silenci a una narració crees una expectativa. Per tant, el silenci és part del llenguatge del conte.Els interrogatoris formen part de la interacció i la interpel·lació dels que t’escolten al conte. Has de preguntar als alumnes per incorporar-lo al conte.
- Expressivitat sonora i musical. Quan parles no pots mantenir un mateix nivell perquè sinó els alumnes s’avorririen i es dispersarien.
- Compartir l’acció fent participar. Pots interrogar o incorporar. Incorporar vol dir que el treus i el fas partícip de la història.
- Creació de clímax. És crear una expectativa que culmina.
- Obrir i tancar el conte adequadament. El conte ha de començar i acabar de manera adequada, hi ha moltes formes de fer-ho.
Considero que aquestes estratègies són molt interessants i s’han de tenir
molt en compte quan expliques un conte.
Un altre tema que fins ara mai m’havien explicat és relacionar el conte amb
l’espai i el temps. Des del punt de vista del medi, el conte ens apropa el
temps llunyà, que és de difícil comprensió pels infants, i ens fa vivenciar
moments i espais que avui en dia no existeixen. Per això tenen un poder molt valuós
d’aportar valors.
Per començar un conte s’ha de situar la història en un espai i un temps,
encara que sigui de manera abstracta: “Vet aquí una vegada”, o concretant una
mica més: “Fa molt i molt de temps”. Per exemple “un dia de primavera...” és un
element temporal percebut de l’alumnat que s’aprèn des de petits i permet que
els alumnes es situïn millor en el temps.
També es pot situar l’espai, com “dalt d’una muntanya”, que fa que l’infant
es situï i diferenciï entre la plana i la muntanya. Altres exemples que
serveixen per situar a l’espai són: “En una terra molt llunyana”, “en un bosc
frondós”,“A una casa de xocolata”...
Qualsevol fórmula d’entrada ens situa en un temps i un espai determinats. Aquestes
entrades i moltes més, situen el començament. Això, des de la mirada social ja
és un element d’aprenentatge afegit.
La sessió d’avui m’ha semblat molt interessant perquè és un tema que haurem
d’aplicar en un futur i, encara que sembla molt fàcil explicar un conte, cal
conèixer tots aquestes aspectes perquè funcionin bé. A vegades, pot semblar que
tot el que fem semblen obvietats però són aprenentatges reals.
La mestra a l’aula té un paper molt important, ja que avui hem tornat a
recordar que els infants la prenen de model i, per tant, té un paper d’influència
sobre els seus alumnes. Un element clau a la gestió de l’aula i l’aprenentatge
és la capacitat de simbiosi que la mestra crea amb els seus alumnes. La
capacitat d’influir a la persona i de modificar els seus valors a l’àmbit
escolar és real i es construeix des de petits.
Per acabar, vull dir que la sessió d’avui m’ha ajudat a reflexionar i a
fer-me unes preguntes:
- Avui dia, sabem realment de la importància que tenen els contes?
- Som conscients, les mestres i, en general, els adults, que els infants ens prenen com a model d’imitació?
- Es coneixen les estratègies que hi ha per explicar un conte?
Cada cop més, sóc conscient del paper complex que
té un mestre. Avui hem après, que els mestres també tenen un paper molt
important transmetent valors i això ho podem fer a través dels contes.
A continuació, deixo un enllaç sobre un vídeo en
el que es reflexiona sobre l’essència de ser mestres en temps difícils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario